Ara que el Nadal ha passat hem de seguir sent conscients de la realitat.
Mirau quina
història...
El publicista Alejandro Toledo
va veure des de lluny en ple carrer a un antic i company de professió. Quan s'apropava a
saludar-ho amb alegria, va comprovar que el seu amic entrava en un menjador
social. Toledo no s'esperava una realitat tan terrible en la vida d'algú al que
havia vist triomfar d'una manera rotunda. Esperà uns minuts i el va veure
sortir, ben vestit amb un vestit impecable, i amb una borsa de menjar de
Càrites, organització humanitària de l'església catòlica.
Després de viure aquesta amarga trobada, Alejandro Toledo va decidir fer un «espot» per Càrites, amb l'objectiu de sensibilitzar als espanyols sobre la necessitat d'aportar ajuda en un context de crisi salvatge com el que vivim i, de pas, donar a conèixer la importància del treball que realitza aquesta organització.
Cap de les persones que han participat en el «espot» ha cobrat gens. «En els menjadors i albergs t'esperes trobar a gent sense sostre, però la realitat és la que hem conegut rodant aquest «espot». Les persones van vestides amb els seus vestits. La imatge que teníem dels necessitats ha canviat radicalment. I això és el més impactant. És alguna cosa que em pot ocórrer a mi, per exemple, a persones amb fills petits. Això és el que més em va xocar», va declarar el publicista en una entrevista a RNE.
En moments de crisi global que a tots ens concerneix, és cert que és difícil detenir-se i pensar en la solidaritat com a concepte. La gent està més pendent dels seus propis problemes i molts obliden, o oblidem per ser més justs, els veritables drames que es viuen en el nostre propi veïnat, sense anar més lluny.
En èpoques amb una taxa de desocupació tan desaforada i davant una realitat social en la qual sorgeixen dia a dia més famílies, que per causa de l'atur, viuen en situació de precarietat i necessitat, es fa imprescindible que tots col·laborem en la mesura de les nostres forces. És ara, i valgui l'exemple del publicista que obria l'entrada d'avui, quan és necessari fer un esforç efectiu i crear oportunitats a persones en desavantatge social, amb la finalitat de que puguin aconseguir la seva integració al mercat laboral i dur a terme la seva realització personal.
La tendència en la nostra societat és que la gent visqui separada, quan no aïllada, uns dels altres. Això implica passar a formar part d'una gran massa, i, en certa forma, deshumanitzar-nos. Ens centrem cada vegada més sol en nosaltres en una creixent espiral egoista i en lloc de donar i ajudar als altres, privilegiem l'autoajuda. O sigui: la caritat ben entesa comença per un mateix, però mai va més enllà.
Després de viure aquesta amarga trobada, Alejandro Toledo va decidir fer un «espot» per Càrites, amb l'objectiu de sensibilitzar als espanyols sobre la necessitat d'aportar ajuda en un context de crisi salvatge com el que vivim i, de pas, donar a conèixer la importància del treball que realitza aquesta organització.
Cap de les persones que han participat en el «espot» ha cobrat gens. «En els menjadors i albergs t'esperes trobar a gent sense sostre, però la realitat és la que hem conegut rodant aquest «espot». Les persones van vestides amb els seus vestits. La imatge que teníem dels necessitats ha canviat radicalment. I això és el més impactant. És alguna cosa que em pot ocórrer a mi, per exemple, a persones amb fills petits. Això és el que més em va xocar», va declarar el publicista en una entrevista a RNE.
En moments de crisi global que a tots ens concerneix, és cert que és difícil detenir-se i pensar en la solidaritat com a concepte. La gent està més pendent dels seus propis problemes i molts obliden, o oblidem per ser més justs, els veritables drames que es viuen en el nostre propi veïnat, sense anar més lluny.
En èpoques amb una taxa de desocupació tan desaforada i davant una realitat social en la qual sorgeixen dia a dia més famílies, que per causa de l'atur, viuen en situació de precarietat i necessitat, es fa imprescindible que tots col·laborem en la mesura de les nostres forces. És ara, i valgui l'exemple del publicista que obria l'entrada d'avui, quan és necessari fer un esforç efectiu i crear oportunitats a persones en desavantatge social, amb la finalitat de que puguin aconseguir la seva integració al mercat laboral i dur a terme la seva realització personal.
La tendència en la nostra societat és que la gent visqui separada, quan no aïllada, uns dels altres. Això implica passar a formar part d'una gran massa, i, en certa forma, deshumanitzar-nos. Ens centrem cada vegada més sol en nosaltres en una creixent espiral egoista i en lloc de donar i ajudar als altres, privilegiem l'autoajuda. O sigui: la caritat ben entesa comença per un mateix, però mai va més enllà.
