Xerrada del missioner Toni
Aquesta última xerrada que ens ha donat el missioner ha
estat molt interessant. Comentant amb els companys, vàrem arribar a la
conclusió que aquest sacerdot ens va contar experiències seves d’una forma molt
propera als adolescents i que és un ‘’tiu’’ enrotllat. Jo dono la raó als
companys perquè sí que és cert que en certes expressions i paraules es va
atracar a nosaltres, i fàcilment, i de seguida, va captar la nostra atenció. Però,
també, penso que a aquest home se l’havia d’escoltar d’una altra manera, i
veure i pensar un poc més enllà els temes que plantejava.
Ell en
diferents ocasions de la xerrada ens va posar preguntes retòriques en les que
nosaltres reflexionàvem sobre el tema i després ja ell continuava amb les
explicacions dels diferents temes de la conferència. Va parlar en primer lloc
del tipus de vida, de la sort que tenim nosaltres de tenir el que tenim i de la
forma en que ho tenim. Ens va posar com a exemple una anècdota seva que va
viure a Sudàfrica i que va ésser molt emocionant per a ell.
Va
exercir de missioner a Sudàfrica durant 12 anys i allí va coincidir amb un noi
anomenat Ashley. Ashley era un nen molt llest, molt treballador i molt fort.
Tenia un germà petit també llest com ell o potser més, deia en Toni. Amb un company
de la campanya missionera a Sudàfrica, el nostre missioner va aconseguir una
plaça per Ashley a una escola privada, on eren 50 nens per classe. Per Ashley
aquell regal va marcar la seva vida, no parava de dir que a l’escola pública
eren 200 nens a classe i que seien 2 en sa taula i 2 en sa cadira... impossible
atendre a classe amb dos esquenes davant! En Toni ens contava aquesta història
com si no la coneixes, estava fascinat com nosaltres.
Vàrem
estar parlant finalment dels comportaments de la societat d’avui en dia. Hi ha
diferents comportaments de la gent d’avui en dia que no són molt correctes, ni
tampoc estan ben vists. Va posar l’exemple dels personatges famosos que surten
a la premsa rosa. Aquesta gent que només té com a objectius en la vida guanyar
sous i ser conegut o coneguda per la societat que els veiem a ells per sa
televisió. Nosaltres, els joves i adolescents, no ens hem de fixar en aquesta
gent que surt en televisió i premsa rosa perquè no són bons models pels
cristians. Però, és molt difícil no influir-se per aquesta gent...
En
conclusió, la xerrada d’aquest missioner va estar molt entretinguda i tots els
alumnes de ses 3 classes de 4t d’ESO participarem bastant. Les reflexions que
ens va deixar i les històries que ens va contar ens han fet pensar. Hem de
poder viure feliços i poder passar-ho bé a la vegada.
Lorenzo Aznarez, 4t ESO
