Missatge del Papa Francesc per la Quaresma 2014
“Es va fer pobre per a enriquir-nos amb la seva pobresa” (cfr. 2 Cor 8, 9)
Estimats germans i germanes :
En ocasió de la Quaresma us proposo
algunes reflexions, per tal que us serveixin pel camí personal i
comunitari de conversió. Començo recordant les paraules de Sant Pau:
«Doncs coneixeu la gràcia de nostre Senyor Jesucrist , el qual, essent
ric, es va fer pobre per vosaltres per enriquir-vos amb la seva pobresa»
(2Co 8,9). L'Apòstol s'adreça als cristians de Corint per
encoratjar-los a ser generosos i ajudar els fidels de Jerusalem que
passen necessitat. Què ens diuen, als cristians d'avui, aquestes
paraules de Sant Pau? Què ens diu avui, a nosaltres, la invitació a la
pobresa, a una vida pobra en sentit evangèlic?
La gràcia de Crist
Abans de res, ens diuen quin és
l'estil de Déu. Déu no es revela mitjançant el poder i la riquesa del
món, sinó mitjançant la debilitat i la pobresa : «Sent ric, es va fer
pobre per vosaltres ...». Crist, el Fill etern de Déu, igual al Pare en
poder i glòria, es va fer pobre, va baixar enmig nostre, es va acostar a
cada un de nosaltres, es va despullar, es "va buidar", per ser en tot
semblant a nosaltres (cf. Fl 2,7;He 4,15). Quin gran misteri
l'encarnació de Déu! La raó de tot això és l'amor diví, un amor que és
gràcia, generositat, desig de proximitat, i que no dubta a donar-se i
sacrificar-se per les criatures a les quals estima.
La caritat, l'amor és compartir en tot
la sort de l'estimat. L'amor ens fa semblants, crea igualtat, derroca
els murs i les distàncies. I Déu va fer això amb nosaltres. Jesús, en
efecte, « va treballar amb mans d'home, va pensar amb intel·ligència
d'home, va obrar amb voluntat d'home, va estimar amb cor d'home. Nascut
de la Verge Maria, va fer-se veritablement un de nosaltres, en tot
semblant a nosaltres excepte en el pecat » (Conc Ecum Vat II, Const.
Past. Gaudium et spes , 22 ).
La finalitat de Jesús en fer-se pobre
no és la pobresa en si mateixa, sinó - diu Sant Pau «... per enriquir
amb la seva pobresa». No es tracta d'un joc de paraules ni d'una
expressió per causar sensació. Al contrari, és una síntesi de la lògica
de Déu, la lògica de l'amor, la lògica de l'Encarnació i la Creu. Déu no
va fer caure sobre nosaltres la salvació des de dalt, com l'almoina de
qui dóna part del que per a ell és superflu amb aparent pietat
filantròpica.
L'amor de Crist no és això! Quan Jesús
entra a les aigües del Jordà i es fa batejar per Joan Baptista, no ho fa
perquè necessita penitència, conversió; ho fa per estar enmig de la
gent, necessitada de perdó, entre nosaltres, pecadors, i carregar amb el
pes dels nostres pecats. Aquest és el camí que ha triat per
consolar-nos, salvar-nos, alliberar-nos de la nostra misèria. Ens
sorprèn que l'Apòstol digui que vam ser alliberats no per mitjà de la
riquesa de Crist, sinó per mitjà de la seva pobresa. I, no obstant això,
Sant Pau coneix bé la «riquesa insondable de Crist» ( Ef 3, 8), «hereu
de tot» (He 1, 2).
Què és, doncs, aquesta pobresa amb què
Jesús ens allibera i ens enriqueix? És precisament la seva manera
d'estimar-nos, d'estar a prop nostre, com el bon samarità que s'acosta a
aquest home que tots havien abandonat mig mort a la vora del camí (cf.
Lc 10, 25ss). El que ens dóna veritable llibertat, veritable salvació i
veritable felicitat és el seu amor ple de compassió, de tendresa, que
vol compartir amb nosaltres.
La pobresa de Crist que ens enriqueix
consisteix en el fet que es va fer carn, va carregar amb les nostres
debilitats i els nostres pecats, comunicant la misericòrdia infinita de
Déu. La pobresa de Crist és la major riquesa: la riquesa de Jesús és la
seva confiança il·limitada en Déu Pare, és encomanar-se a Ell en tot
moment, buscant sempre i només la seva voluntat i la seva glòria. És ric
com ho és un nen que se sent estimat pels seus pares i els estima,
sense dubtar ni un instant del seu amor i la seva tendresa.
La riquesa de Jesús rau en el fet de
ser el Fill, la seva relació única amb el Pare és la prerrogativa
sobirana d'aquest Messies pobre. Quan Jesús ens convida a prendre el seu
"jo suportable", ens convida a enriquir-nos amb aquesta "rica pobresa" i
"pobre riquesa" seves, a compartir amb Ell el seu esperit filial i
fratern, a convertir-nos en fills en el Fill, germans en el germà
Primogènit (cf. Rm 8, 29).
S'ha dit que l'única veritable tristesa
és no ser sants (L. Bloy); podríem dir també que hi ha una única
veritable misèria: no viure com a fills de Déu i germans de Crist.
El nostre testimoni
Podríem pensar que aquest "camí" de la
pobresa va ser el de Jesús, mentre que nosaltres, que venim després
d'Ell, podem salvar el món amb els mitjans humans adequats. No és així.
En tota època i en tot lloc, Déu segueix salvant als homes i salvant el
món mitjançant la pobresa de Crist, el qual es fa pobre en els
Sagraments, en la Paraula i en la seva Església, que és un poble de
pobres. La riquesa de Déu no pot passar a través de la nostra riquesa,
sinó sempre i només a través de la nostra pobresa, personal i
comunitària, animada per l'Esperit de Crist.
A imitació del nostre Mestre , els
cristians estem cridats a mirar les misèries dels germans, a tocar, a
fer-nos càrrec d'elles i a realitzar obres concretes per tal d'alleujar.
La misèria no coincideix amb la pobresa, la misèria és la pobresa sense
confiança, sense solidaritat, sense esperança. Podem distingir tres
tipus de misèria: la misèria material, la misèria moral i la misèria
espiritual.
La misèria material és la que
habitualment anomenem pobresa i toca els que viuen en una condició que
no és digna de la persona humana: privats dels seus drets fonamentals i
dels béns de primera necessitat com el menjar, l'aigua, les condicions
higièniques, el treball, la possibilitat de desenvolupament i de
creixement cultural. Davant d'aquesta misèria, l'Església ofereix el seu
servei, la seva diakonia, per respondre a les necessitats i curar aquestes ferides que desfiguren la cara de la humanitat.
En els pobres i en els últims veiem el
rostre de Crist; estimant i ajudant els pobres estimem i servim a Crist.
Els nostres esforços s'orienten també a trobar la manera de que cessin
en el món les violacions de la dignitat humana, les discriminacions i
els abusos, que, en tants casos, són l'origen de la misèria. Quan el
poder, el luxe i els diners es converteixen en ídols, s'anteposen a
l'exigència d'una distribució justa de les riqueses. Per tant, cal que
les consciències es converteixin a la justícia, a la igualtat, a la
sobrietat i en compartir.
No és menys preocupant la misèria
moral, que consisteix en convertir-se en esclaus del vici i del pecat.
Quantes famílies viuen angoixades perquè algun dels seus membres -sovint
jove- té dependència de l'alcohol, les drogues, el joc o la
pornografia! Quantes persones han perdut el sentit de la vida, estan
privades de perspectives de futur i han perdut l'esperança! I quantes
persones es veuen obligades a viure aquesta misèria per condicions
socials injustes, per falta d'un treball, la qual cosa els priva de la
dignitat que dóna portar el pa a casa, per falta d'igualtat respecte
dels drets a l'educació i la salut. En aquests casos la misèria moral
ben podria ser anomenada gairebé suïcidi incipient.
Aquesta forma de misèria, que també és
causa de ruïna econòmica, sempre va lligada a la misèria espiritual, que
ens colpeja quan ens allunyem de Déu i rebutgem el seu amor. Si
considerem que no necessitem a Déu, que en Crist ens dóna la mà, perquè
pensem que ens bastem a nosaltres mateixos, ens encaminem per un camí de
fracàs. Déu és l'únic que veritablement salva i allibera. L'Evangeli és
el veritable antídot contra la misèria espiritual: en cada ambient elcristià està cridat a portar l'anunci
alliberador que existeix el perdó del mal comès, que Déu és més gran que
el nostre pecat i ens estima gratuïtament, sempre, i que estem fets per
a la comunió i per a la vida eterna. El Senyor ens convida a anunciar
amb joia aquest missatge de misericòrdia i d'esperança!
És bonic experimentar l'alegria
d'estendre aquesta bona nova, de compartir el tresor que se'ns ha
confiat, per consolar els cors afligits i donar esperança a tants
germans i germanes sumits en el buit. Es tracta de seguir i imitar a
Jesús, que va anar a la recerca dels pobres i els pecadors com el pastor
amb l'ovella perduda, i ho va fer ple d'amor. Units a Ell, podem obrir
amb valentia nous camins d'evangelització i promoció humana.
Estimats germans i germanes, que aquest
temps de Quaresma trobi a tota l'Església disposada i sol·lícita a
l'hora de testimoniar a tot el qui visqui en la misèria material, moral i
espiritual el missatge evangèlic, que es resumeix en l'anunci de l'amor
del Pare misericordiós, llest per abraçar en Crist a cada persona.
Podrem fer-ho en la mesura que ens conformem a Crist, que es va fer
pobre i ens va enriquir amb la seva pobresa.
La Quaresma és un temps adequat per
despullar, i ens anirà bé preguntar-nos de què podem privar-nos per tal
d'ajudar i enriquir als altres amb la nostra pobresa. No oblidem que la
veritable pobresa fa mal: no seria vàlid una despulla sense aquesta
dimensió penitencial. Desconfio de l'almoina que no costa i no fa mal.
Que l'Esperit Sant, gràcies al qual
«[som] com a pobres, però que enriqueixen a molts, com necessitats, però
posseint-ho tot» ( 2 Cor 6, 10 ), sostingui els nostres propòsits i
enforteixi en nosaltres l'atenció i la responsabilitat davant la misèria
humana, perquè siguem misericordiosos i agents de misericòrdia. Amb
aquest desig , asseguro la meva pregària per tots els creients. Que cada
comunitat eclesial recorri profitosament el camí quaresmal. Us demano
que pregueu per mi. Que el Senyor us beneeixi i la Verge us guardi.
Vaticà, 4 de febrer de 2014
FRANCESC
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
