Aniversari amarg per a Càritas
- L'entitat compleix 70 anys a Barcelona saturada per l'allau de gent
sense recursos.
- Una exposició repassa l'acció social de l'organització a Catalunya.
- Una exposició repassa l'acció social de l'organització a Catalunya.
Càritas de Barcelona compleix 70 anys amb més pes que mai en el
panorama social català . Però res cal celebrar . "El pitjor regal és que de vegades tens la sensació que, després
de tants anys atenent la gent sense recursos, estàs en el punt de més feina:
resulta que cada vegada hi ha més pobres", reflexiona el director de
l'entitat, Jordi Roglà. El 2012,
Càritas va atendre prop de 60.000 persones, un terç dels quals eren nens en
risc d'exclusió social. L'organització, que pertany a l'Església Catòlica,
aprofita el seu aniversari per repassar l'acció social que exerceix a través
d'una exposició gratuïta que es podrà veure, fins al 27 d'abril, al Palau
Robert de Barcelona .
En un petit cubicle de la sala d'exposicions, entre cortines meticulosament esfilagarsades , s'aixequen grans panells explicatius que reflecteixen les nou línies d'actuació de l'entitat. Al fons, entre xifres, percentatges i relats personals d'usuaris de Càritas, espera l'obra d'un autor anònim: un matalàs, un carretó i una televisió muntada sobre una cadira, dibuixen la realitat de les persones que acudeixen a l'entitat social .
Flagell de les desigualtats, l'organització s'ha erigit com a braç executor d'uns serveis socials públics ofegats per la demanda de gent sense recursos. "Estem assumint una part de l'estat del benestar", preveu Roglà.
A través de les seves línies d'actuació - acollida i acompanyament, ajuda a necessitats bàsiques, habitatge, sense llar i salut mental, formació i inserció sociolaboral, infància i família, migració, vellesa i inserció social penitenciària -, l'entitat arriba a una població constreta per les dificultats econòmiques. El 70 % dels usuaris de Càritas de Barcelona està a l'atur i la renda mitjana del total de persones que acudeixen a l'organització és de 3.000 euros anuals, tres vegades inferior a la mitjana de Catalunya.
"Després de tot el que lluitem des del barraquisme de mitjans del segle passat perquè la gent sense recursos accedís a un habitatge digne, i ara, des de fa cinc anys , veiem que la gent pot perdre casa seva", assenyala el director de Càritas. La cobertura de les necessitats bàsiques -ajudes per menjar, dormir, dutxar-se, pagar els subministraments de la llar...-, i la falta d'ocupació, són les necessitats més urgents de les persones quearriben a Càritas. L'exposició dóna bon compte d'això amb una experiència de realitat virtual en la qual l'espectador s'introdueix en el cos i en la ment d'un 'sense sostre'.
L'entitat manté el seu prestigi i gaudeix del respecte i reconeixement per part de la societat civil. Roglà assegura que bona part de la confiança que atresora Càritas es deu al fet que el 90 % de la despesa es cobreix amb donatius particulars. "La gent ens demana que els seus donatius tinguin caràcter finalista. Nosaltres tenim present que els béns que tenim pertanyen a les persones pobres", conclou el titular de l'entitat.
Molt al seu pesar, Roglà assegura que Càritas tindrà corda per estona, però sense celebracions, "perquè no es pot celebrar que cada vegada hi hagi més gent pobra". Lluny queda l'objectiu ideal al qual, segons el seu director, hauria de servir l'entitat: "treballar per a les parròquies dinamitzant les comunitats cristianes".
En un petit cubicle de la sala d'exposicions, entre cortines meticulosament esfilagarsades , s'aixequen grans panells explicatius que reflecteixen les nou línies d'actuació de l'entitat. Al fons, entre xifres, percentatges i relats personals d'usuaris de Càritas, espera l'obra d'un autor anònim: un matalàs, un carretó i una televisió muntada sobre una cadira, dibuixen la realitat de les persones que acudeixen a l'entitat social .
Flagell de les desigualtats, l'organització s'ha erigit com a braç executor d'uns serveis socials públics ofegats per la demanda de gent sense recursos. "Estem assumint una part de l'estat del benestar", preveu Roglà.
A través de les seves línies d'actuació - acollida i acompanyament, ajuda a necessitats bàsiques, habitatge, sense llar i salut mental, formació i inserció sociolaboral, infància i família, migració, vellesa i inserció social penitenciària -, l'entitat arriba a una població constreta per les dificultats econòmiques. El 70 % dels usuaris de Càritas de Barcelona està a l'atur i la renda mitjana del total de persones que acudeixen a l'organització és de 3.000 euros anuals, tres vegades inferior a la mitjana de Catalunya.
"Després de tot el que lluitem des del barraquisme de mitjans del segle passat perquè la gent sense recursos accedís a un habitatge digne, i ara, des de fa cinc anys , veiem que la gent pot perdre casa seva", assenyala el director de Càritas. La cobertura de les necessitats bàsiques -ajudes per menjar, dormir, dutxar-se, pagar els subministraments de la llar...-, i la falta d'ocupació, són les necessitats més urgents de les persones quearriben a Càritas. L'exposició dóna bon compte d'això amb una experiència de realitat virtual en la qual l'espectador s'introdueix en el cos i en la ment d'un 'sense sostre'.
L'entitat manté el seu prestigi i gaudeix del respecte i reconeixement per part de la societat civil. Roglà assegura que bona part de la confiança que atresora Càritas es deu al fet que el 90 % de la despesa es cobreix amb donatius particulars. "La gent ens demana que els seus donatius tinguin caràcter finalista. Nosaltres tenim present que els béns que tenim pertanyen a les persones pobres", conclou el titular de l'entitat.
Molt al seu pesar, Roglà assegura que Càritas tindrà corda per estona, però sense celebracions, "perquè no es pot celebrar que cada vegada hi hagi més gent pobra". Lluny queda l'objectiu ideal al qual, segons el seu director, hauria de servir l'entitat: "treballar per a les parròquies dinamitzant les comunitats cristianes".
Més informació: Càritas, un No per a ningú. 70 anys.
