Pues hemos nacido para colaborar, al
igual que los pies, las manos, los párpados, las hileras de dientes, superiores
e inferiores. Obrar, pues, como adversarios los unos de los otros es contrario
a la naturaleza.
Marco Aurelio (emperador romà)
Aquest és el blog de l'equip de pastoral del col·legi Nuestra Señora de la Consolación a l'illa d'Eivissa. En ell us volem mostrar totes les activitats que portem a terme en l'àmbit de la pastoral educativa al nostre centre. El blog s'anomena "La Consolació s'implica" perquè la raó de fons que ens mou al fer la pastoral és implicar-nos cristianament en les realitats del món.
dijous, 30 de gener del 2014
dimarts, 28 de gener del 2014
Nens al carrer
Les xifres
Resulta gairebé impossible donar un xifra de
nens que viuen al carrer o nens en situació de carrer (incloent aquells que
dormen a casa). Tanmateix, els organismes internacionals ens diuen que entre
100 i 150 milions de nens viuen als carrers de tot el món. Les organitzacions internacionals
alerten que el nombre de nens del carrer va en augment i és difícil saber quant
ha crescut.
.jpg)
diumenge, 26 de gener del 2014
Noticia
Tots sabem que el món està mal repartit. Si encara pensau que no, per favor llegiu aquesta notícia:
http://economia.elpais.com/economia/2014/01/19/actualidad/1390168909_581864.html
Frases per reflexionar
No se
trata de lo que hacemos sino de cuánto amor ponemos al hacerlo.
M. Teresa de
Calcuta
Dia de la Pau
DIA DE LA PAU
El proper dijous, 30 de gener, celebrarem el dia de la Pau. Com tots sabeu aquest dia es commemora la mort de Mahatma Gandhi i recordam la seva tasca a favor de la No-Violència i la Pau. Els cristians ho celebrem resant per la pau i convidant a trobar solucions als conflictes del món, començant pels que semblen poc importants i acabant amb els que sembla que no tenen fi. Ens hem de comprometre en la recerca de la pau a tots els nivells de la nostra vida.
A l'escola els alumnes de primària ja han començat a preparar aquesta jornada. S'han decorat les classes i s'estan preparant cançons per cantar tots junts. Us deixem un avançament de la feina dels alumnes i els professors de primària.
Els professors de música de primària han preparat un fantàstic vídeo amb les dues cançons que estan preparant, us el deixem aquí per a que pogueu gaudir d'elles i per anar assajant-les:
http://www.youtube.com/watch?v=HAqH7NhCsaY
Ànim!
Infància Missionera
INFÀNCIA MISIONERA
Avui, diumenge 26 de gener, celebrem la jornada de la infància missionera 2014. El lema
d’aquest any és “Los niños ayudan a los niños”. La idea és molt senzilla i molt
polida: els propis nens i nenes poden ajudar a Jesús a portar el seu Evangeli a
altres nens, per a que així el puguin conèixer.
El nostre
col·legi també va voler unir-se a Jesús en la seva intenció d’arrivar a tots els
infants del món. Per això, es va fer l’activitat de la vidriola. Abans de les
vacances cada alumne se la va emportar a casa seva i la tornaren després de
Nadal.
Es va fer una
petita celebració presidida per en Miguel Ángel Riera, delegat de Missions d’Eivissa i Formentera.
Van començar cantant una cançó i resant. En Miguel Ángel va explicar en què
consistia Infància Missionera i ho va fer partint d’una breu història que
captava l’atenció de tots els alumnes. Després, els nens que portaren la vidriola
s’atracaven fins l’altar com a mostra d’ofrena. Per acabar, tots plegats van
resar l’oració d’aquesta jornada.
Va estar una
celebració breu però molt completa, en la que tant alumnes com professors van
gaudir d’aquest moment.
 | |
| Celebració de Miguel Ángel Riera amb els alumnes i professors |
 |
| Alumnes col·locant les vidrioles danvant l'altar |
 |
| Vidrioles |
Alguns nens i nenes del col·legi van fer el
recompte del que s’havia recaudat amb aquestes vidrioles.
S’han
recaudat 595,5 €!!
Moltes
gràcies a tots!
 |
| Alumnes fent el recompte dels diners |
diumenge, 19 de gener del 2014
Frases per Reflexionar
Frases per Reflexionar II
El hambre se ha reducido
en 26 millones de personas, pero no debemos bajar la guardia a este arcaísmo
que no tiene cabida en el siglo XXI, porque el mundo produce más comida de la
que necesita. Sólo falta un reparto más equitativo.
(Olivier Longué, Director
General de Acción contra el hambre)
Reportatge
Les multinacional i els drets
humans
No us podeu perdre
aquest interessantissim reportatge sobre algunes conegudes multinacionals que
no tenen problemes a l´hora de violar drets humans bàsic si hi ha beneficis
econòmics per enmig. La notícia és de principis de desembre però ens ha semblat que no caducava.
Aquí teniu l'enllaç: http://ecodiario.eleconomista.es/internacional/noticias/5379322/12/13/El-beneficio-de-violar-derechos-humanos-varias-multinacionales-senaladas-por-ONGs.html
Font: eleconomista.es
Consells per ser millor.
La solidaritat i la
generositat...
•Et fa sentir millor amb tu mateix;
•Et connecta amb una altra persona, almenys per un moment, si no per a tota la vida;
•Millora la vida d'un altre, almenys un instant;
•Es fa del món un lloc millor;
•I la teva bondat es transmet i es multiplica i multiplicarà...
Així que pren només uns minuts d'avui, i fes un favor a una altra persona.
•Somriu i sigues amable. No costa gens i és una manera eficaç de millorar les coses.
•Fes-te voluntari de la causa que triïs. Anem, segur que tens unes hores lliures...!
•Regala alguna cosa que no utilitzis. Per a què ho vols ja?
•Fes una donació a una campanya específica de l'ONG que més et satisfaci. Encara que sigui poc, sempre serveix.
•Proposat ajudar a qui ho precisa. No passis de llarg davant el dolor o la dificultat d'uns altres.
•Ensenya el que saps sense demanar gens a canvi. El coneixement és alguna cosa que no minva si ho reparteixes.
•Consola a algú en el seu dolor. Sempre fa molt bé.
•Compra aliments per a una persona sense llar i lliura'ls-hi sense més. Almenys un dia menjarà bé.
•Presta les teves oïdes. De vegades per ajudar només cal escoltar.
•Sigues pacient. Sobretot, perquè els altres també han de ser-ho amb tu.
•Mestressa! Troba maneres d'expressar el teu amor als altres, ja sigui la teva parella, fills, altres membres de la família, amics, companys de treball, o complets estranys ... simplement expressa el teu amor. Una abraçada, una paraula amable, passar temps amb ells... tot això és més important del que penses
diumenge, 12 de gener del 2014
VOLUNTARIAT
Com recordareu abans de les vacances de Nadal alumnes de 3r i 4t d'ESO i de Batxillerat participaren com a voluntaris en la campanya de Nadal de Càritas. Alguns d'ells ens han fet arribar com han viscut aquesta experiència.
Mi experiencia en Caritas
En clase nos dieron la opción de ir a Caritas para ayudar a hacer bolsas de comida para pasar la Navidad. Teniamos que hacer dos tipos de lotes, unos para las personas que pueden cocinar y otros para los que no tienen cocina. Me pareció una idea estupenda y acepte orgullosamente, como varios de mis compañeros. La sensación que tienes al ayudar a la gente que no tiene donde dormir, familias que no les llega el dinero para comprar comida es increíble. Y solo por esa razón ya quise ayudar, además en navidad. Todos los niños se merecen tener algo de chocolate, turrón, polvorones e incluso juguetes.
Cuando se acabó la campaña de navidad, le pregunté a uno de los voluntarios que si podía seguir yendo a Caritas para seguir ayudando. Me dijeron que estaban contentísimos que gente joven como yo quisiera ayudar tanto y que podía ir todos los días que quisiera a partir de las cinco. Fui yendo todas las tardes sintiéndome genial conmigo mismo por lo que hacía.
En mi opinión es una buena experiencia, ya que ver a toda esa gente salir contentos con la comida que se llevan es algo inolvidable. Aconsejaría a la gente joven que fueran a ayudar, no digo todos los días pero si uno o dos días a la semana.
Puedo asegurar que cada vez que salgo de Caritas, después de un buen trabajo, salgo con una gran sonrisa.
Eric Pastrana, 3rA
Cáritas
Cáritas, todos estamos escuchando hablar de esta organización, es casi imposible no fijarse en esos contenedores rojos ¿Pero realmente sabemos el duro trabajo que realizan? Trabajadores y voluntarios están continuamente ayudando a personas que lo necesita, y que desgraciadamente son más de las que creemos. Los alumnos y profesores de la Consolación hemos tenido la oportunidad de trabajar como voluntarios en el banco de alimentos y darnos cuenta de la necesidad y los problemas que realmente hay en nuestra sociedad.
Algunos de nosotros, tanto alumnos como profesores, hemos dedicado nuestro tiempo a colaborar en la Campaña de Navidad de Cáritas. Allí, en un ambiente de trabajo divertido, nos hemos dado cuenta del trabajo que hacen los voluntarios día a día, sin importarles no cobrar por el servicio que hacen. Algunos alumnos que han estado entregando los lotes que preparábamos, han conocido de primera mano la situación en la que están algunas personas de nuestra sociedad y la desesperación de todas las familias, la culpabilidad que sienten las madres que no tienen para alimentar a sus hijos.
También nos hemos dado cuenta de toda la gente de la sociedad que aporta su granito de arena, aportando los alimentos necesarios para poder realizar los diferentes lotes, que posteriormente se entregan a los beneficiarios.
Nuestro trabajo consistía en pesar y clasificar los alimentos para después preparar los diferentes lotes que se repartian a la gente. Ya que estábamos en Navidad, lo que pretendíamos era que todas las familias pudieran tener una cena de Navidad en condiciones.
Nos gustaría ir el año que viene a ayudar como hemos hecho este año, ya que nos lo pasamos muy bien, a parte de que no nos cuesta nada ayudar a los demás.
Helena Alonso e Iris Madrigal, 1º Bachillerato
Cáritas
Me ha parecido un gesto bonito ayudar y hacer cosas para los que más lo necesitan. Hemos trabajado mucho en equipo y hemos aprendido a valorar las cosas, a no quejarnos por la comida, porque hay mucha gente que no tiene nada.
Me ha dado mucha pena toda la gente que hacía cola para conseguir una bolsa de comida.
Ha sido una experiencia muy importante para mi, que espero repetir.
Andrea Martín, 3º B
Conscienciació
Ara que el Nadal ha passat hem de seguir sent conscients de la realitat.
Mirau quina
història...
El publicista Alejandro Toledo
va veure des de lluny en ple carrer a un antic i company de professió. Quan s'apropava a
saludar-ho amb alegria, va comprovar que el seu amic entrava en un menjador
social. Toledo no s'esperava una realitat tan terrible en la vida d'algú al que
havia vist triomfar d'una manera rotunda. Esperà uns minuts i el va veure
sortir, ben vestit amb un vestit impecable, i amb una borsa de menjar de
Càrites, organització humanitària de l'església catòlica.
Després de viure aquesta amarga trobada, Alejandro Toledo va decidir fer un «espot» per Càrites, amb l'objectiu de sensibilitzar als espanyols sobre la necessitat d'aportar ajuda en un context de crisi salvatge com el que vivim i, de pas, donar a conèixer la importància del treball que realitza aquesta organització.
Cap de les persones que han participat en el «espot» ha cobrat gens. «En els menjadors i albergs t'esperes trobar a gent sense sostre, però la realitat és la que hem conegut rodant aquest «espot». Les persones van vestides amb els seus vestits. La imatge que teníem dels necessitats ha canviat radicalment. I això és el més impactant. És alguna cosa que em pot ocórrer a mi, per exemple, a persones amb fills petits. Això és el que més em va xocar», va declarar el publicista en una entrevista a RNE.
En moments de crisi global que a tots ens concerneix, és cert que és difícil detenir-se i pensar en la solidaritat com a concepte. La gent està més pendent dels seus propis problemes i molts obliden, o oblidem per ser més justs, els veritables drames que es viuen en el nostre propi veïnat, sense anar més lluny.
En èpoques amb una taxa de desocupació tan desaforada i davant una realitat social en la qual sorgeixen dia a dia més famílies, que per causa de l'atur, viuen en situació de precarietat i necessitat, es fa imprescindible que tots col·laborem en la mesura de les nostres forces. És ara, i valgui l'exemple del publicista que obria l'entrada d'avui, quan és necessari fer un esforç efectiu i crear oportunitats a persones en desavantatge social, amb la finalitat de que puguin aconseguir la seva integració al mercat laboral i dur a terme la seva realització personal.
La tendència en la nostra societat és que la gent visqui separada, quan no aïllada, uns dels altres. Això implica passar a formar part d'una gran massa, i, en certa forma, deshumanitzar-nos. Ens centrem cada vegada més sol en nosaltres en una creixent espiral egoista i en lloc de donar i ajudar als altres, privilegiem l'autoajuda. O sigui: la caritat ben entesa comença per un mateix, però mai va més enllà.
Després de viure aquesta amarga trobada, Alejandro Toledo va decidir fer un «espot» per Càrites, amb l'objectiu de sensibilitzar als espanyols sobre la necessitat d'aportar ajuda en un context de crisi salvatge com el que vivim i, de pas, donar a conèixer la importància del treball que realitza aquesta organització.
Cap de les persones que han participat en el «espot» ha cobrat gens. «En els menjadors i albergs t'esperes trobar a gent sense sostre, però la realitat és la que hem conegut rodant aquest «espot». Les persones van vestides amb els seus vestits. La imatge que teníem dels necessitats ha canviat radicalment. I això és el més impactant. És alguna cosa que em pot ocórrer a mi, per exemple, a persones amb fills petits. Això és el que més em va xocar», va declarar el publicista en una entrevista a RNE.
En moments de crisi global que a tots ens concerneix, és cert que és difícil detenir-se i pensar en la solidaritat com a concepte. La gent està més pendent dels seus propis problemes i molts obliden, o oblidem per ser més justs, els veritables drames que es viuen en el nostre propi veïnat, sense anar més lluny.
En èpoques amb una taxa de desocupació tan desaforada i davant una realitat social en la qual sorgeixen dia a dia més famílies, que per causa de l'atur, viuen en situació de precarietat i necessitat, es fa imprescindible que tots col·laborem en la mesura de les nostres forces. És ara, i valgui l'exemple del publicista que obria l'entrada d'avui, quan és necessari fer un esforç efectiu i crear oportunitats a persones en desavantatge social, amb la finalitat de que puguin aconseguir la seva integració al mercat laboral i dur a terme la seva realització personal.
La tendència en la nostra societat és que la gent visqui separada, quan no aïllada, uns dels altres. Això implica passar a formar part d'una gran massa, i, en certa forma, deshumanitzar-nos. Ens centrem cada vegada més sol en nosaltres en una creixent espiral egoista i en lloc de donar i ajudar als altres, privilegiem l'autoajuda. O sigui: la caritat ben entesa comença per un mateix, però mai va més enllà.
Frases per Reflexionar
Bon any a tothom!
Comencem l'any amb una nova secció: "Frases per Reflexionar". Esperem que us agradi!
Comencem l'any amb una nova secció: "Frases per Reflexionar". Esperem que us agradi!
Les mans que ajuden són més nobles que els
llavis que resen.
( Robert
Ingersoll)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)