Viernes 12 de Diciembre
Mateo 1, 24
«Despertado José
del sueño, hizo como el ángel del Señor le había mandado, y tomó
consigo a su mujer.»
Aquest és el blog de l'equip de pastoral del col·legi Nuestra Señora de la Consolación a l'illa d'Eivissa. En ell us volem mostrar totes les activitats que portem a terme en l'àmbit de la pastoral educativa al nostre centre. El blog s'anomena "La Consolació s'implica" perquè la raó de fons que ens mou al fer la pastoral és implicar-nos cristianament en les realitats del món.
divendres, 12 de desembre del 2014
dijous, 11 de desembre del 2014
Bon dia, amb la Bíblia!
Jueves 11 de Diciembre
Mateo 1,
22-23
«Todo esto
sucedió para que se cumpliese lo dicho por el Señor por medio del
profeta:
Ved que la virgen concebirá y dará a luz un hijo,
y le pondrán por nombre Emmanuel,
que
traducido significa: “Dios con nosotros”.»
dimecres, 10 de desembre del 2014
Hem omplert el contenidor de taps!
Enhorabona a tots! Hem aconseguit omplir el contenidor de taps. Només amb dos mesos i mig!
.jpg)
Bon dia, amb la Bíblia!
Miércoles
10 de Diciembre
Mateo 1,
21
«Dará a
luz un hijo, y le pondrás por nombre Jesús, porque él salvará a
su pueblo de sus pecados.»
dimarts, 9 de desembre del 2014
Ha tocat la loteria... la de la vida
La setmana passada els alumnes de secundària varen tenir una activitat programada amb Càritas per conscienciar de la "mala sort" que tenen moltes persones del nostre voltant. L'educadora de Càritas, Araceli, va anar visitant cada curs i desenvolupant una activitat en la qual als alumnes els hi tocava la loteria, però el premi no era l'esperat...
Els alumnes de primer ens expliquen com va ser i que han tret d'aquesta activitat.
Lucía Redondo, 1r B ESO
El otro día vino una chica que se llamaba Araceli. Lo primero que nos dijo fue: ¿Qué me diriais si os tocara la lotería? Todos respondimos que contentos, felices, etc. Pero era otro tipo de loteria: la loteria del "no hay derecho".
Nos dividimos en grupos y hicimos unas preguntas. Después, elegimos unos representantes para que leyeran las preguntas y las respuestas en clase. Unos no tenían seguridad social, otros no tenían casa, otros no tenían comida, ni papeles, etc... Después nos dimos cuenta de que hay gente en el planeta que no tienen la misma suerte que nosotros, y por eso hay que ayudar a los más necesitados: donando comida, ropa, colaborando como voluntarios con los más necesitados, como los ancianos.
Esta experiencia me ha enseñado que hay que ayudar a los demás. ¡GRACIAS!
Gema Varela Rodríguez, 1r A ESO
El trabajo que hace Cáritas en la sociedad es muy importante, se ocupan de ayudar y alimentar a los más necesitados. Sus trabajadores son voluntarios, trabajan duro todo el año pero es ahora en estas fechas cuando más necesitan nuestra colaboración.
Es muy triste y duro no poder comer, no poder vestirse o simplemente no poder ponerse un zapato. Gracias a Cáritas este problema es cada vez menos y la gente puede vivir un poco mejor.
Nuestro colegio colabora mucho con ellos, recogiendo comida, ropa, etc. Pero creo que entre todos podríamos contribuir a que a estas personas no les falte nada.
Delante de casa hay un contenedor que ha puesto Cáritas, para que la gente deposite ropa, calzado, juguetes, libros... y hemos ido varias veces a llevar cosas. Afortunadamente, hay mucha gente que lo hace, cada vez más, porque debido a la crisis que estamos pasando, la ayuda es cada vez más necesaria.
Además Cáritas siempre está presente en emergencias nacionales e internacionales, inundaciones, terremotos, guerras, etc. Y por eso es tan importante cualquier ayuda que reciban por pequeña que sea.
También colaboran y ayudan a la integración social: inmigrantes, discapacitados, gente mayor, reclusos, etc. En algún momento cualquiera puede necesitar de su ayuda.
Laura Roig López, 1r B ESO
Ahir va venir al col·legi una al·lota de Càritas que es diu Araceli. Ens va fer una xerrada sobre que a la mateixa illa d'Eivissa hi ha molta gent que depén de Càritas. Vàrem fer una activitat que era de fer grups. L'activitat consistia en cada membre des grup tenia una fitxa i teniem que omplir-la amb la nostra opinió. Les preguntes eren de quins sentiments tendríem si teníem mala sort, cada un va posar lo que sentia pensant que algú no ha fet res dolent en la vida per a que estigui sense casa, sense aliments, sense lloc on dormir... Això és molt trist.
També varem llegir un text bastant interessant sobre que fa uns anys hi havien unes 157000 persones sense casa i, l'any 2012, 207000. Aquesta xifra és només d'Espanya, imagineu-vos tot el món. Hi ha molta gent que passa fam. El treball que hi ha a Espanya ha disminuit molt, ara hi ha molta gent a l'atur, i fins i tot hi ha gent que té que anar fora d'Espanya per buscar feina.
M'ha paregut molt interessant. Ens va fer una pregunta que era si nostres ajudem, tots varem respondre que sí. Col·laboram amb el Domund, donam aliments a la campanya de Nadal,... Intentam ajudar a les persones d'aquest món que no han tingut tanta sort com nosaltres.
Aquesta xerrada m'ha ensenyat que hi ha molta gent que ho passa malament, jo crec que som molt afortunada per tenit tot el que tenc.
Adelina Tuells Escandell, 1r A ESO
El passat dimarts (2-12-14), va venir una al·lota que es deia Araceli. Ens explicà un poc com anava el tema de les persones necessitades i, em sorprengué bastant, especialment les xifres. No les recordo amb exactitud, però van impressionar-me molt el nombre de persones parades o d'infants i famílies sense casa.
M'agradaria que fesin les xerrades per tot perquè jo em vaig posar a pensar, sobretot amb les persones amb infants, el difícil que seria viure, i a ningú li agradaria no saber on viure ni on treballar, per això penso que podriem fer per millorar-lo.
Em va agradar molt l'exercici perquè ens van posar en el lloc de persones a les que els havia tocat la "loteria" com per exemple no tenir dret a l'educació ni al treball.
Ens varen donar un paper que simbolitzava la "loteria", a mi em va tocar "sin derecho a la vivienda", cosa que vaig pensar que tendria que ser molt dificil sense alló que tenc al meu voltant com un llit estable i una dutxa decent. De veritat, que en aquell moment em van entrar ganes d'ajudar aquestes persones. A una amiga li tocà "sin derecho a trabajar". Nosaltres vàrem dir que millor no treballar, però no sabiem el que estàvem dient en realitat. Ella ens explicà que això no era ninguna sort, més bé una desgràcia, ja que sense treball no hi ha sous i en aquest país les coses s'han tornat molt cares. A una altra amiga li tocà "sin derecho a la educación", un company em va dir molt fluixet "mejor así juego a la Play por la mañana". Però el que jo vaig pensar en realitat era que això era injust perquè en un futur la persona no podria treballar ja que no havia rebut cap formació que el preparés pel futur.
M'ha agradat molt la xerrada i considerc que els voluntaris de Càritas fan un esforç impressionant per aquestes persones. En un futur em plantejaré ser voluntària ja que m'agrada molt el paper que tenen en la societat: ajudar i fer felices a totes les persones amb necessitats d'algun tipus.
Raquel Ballesté Ferrer, 1r B ESO
Some days ago a girl named Araceli, came and told us that we were going to play lottery, we were happy about that till she saig that it wasn't an ordinary lottery game.
She started to give us lottery tickets, she created groups and I started to read muy lottery ticket, it said: "No rights to change country", Then she gave us a paper with some questions, some were like How would you feel if this was true? Then she gave us another piece of paper with some facts. The facts did shock us. Then we answered some questions, in our group. My group was: Daniel, Laia, Joan and, of course, me. Then we had to choose one person to go up in the front of the class and say aour answeres and opinions, we talked about it and we debated about it. I wouldn't want to be one of the pleople taht don't have home, food,...
I like it, it was fun, interesting and it was good to realise what was happening in the world, and the way we can help. We are a community, we should all help each other and everyone should be treated the same, in the end we are all the same: humans.
Julia Juan Torres, 1r A ESO
Fa uns dies ens va visitar a classe Araceli, una persona dedicada als més necessitats en una organització anomenada Càritas i ens va explicar en què consistia el seu treball i el dels seus companys per ajudar a la gent més humil. Ens va explicar a més que hi ha moltes persones que per desgràcia no creuen en aquest tipus d'organitzacions i per tant no ajuden de cap manera, sigui amb treball o aportant donatius.
Durant la visita ens va proposar una activitat que consistia en que a tots nosaltres ens tocava "la loteria". Era una loteria completament diferent a la que tots coneixem, en aquest cas no et tocaven premis amb diners ni molt menys. Varem fer grups i repartir unes targetes, les mateixes en cada grup i totes sense dret a alguna cosa: sense sanitat, sense educació, sense feina, sense dret a viure en el lloc que vulguis i, finalment, sense un sostre on dormir. A cada grup va repartir uns fulls amb preguntes en què ens preguntaven per exemple: Com et sentiries si algú et digués que no tens dret a educació, sanitat, etc.? Com faries per solucionar-ho? Creus que podries fer-ho tot sol? L'objectiu de l'activitat és perquè puguem entendre les dificultats que hi ha a la nostra illa, el nostre país i en molts països del món. També que els governants són uns egoistes i no pensen en les persones sense mitjans i que dient un simple NO fan que les persones més pobres morin de fred, de fam o per malalties, ja que no tenen metges ni medicines.
Alguns dels nostres companys van llegir un text on ens descrivien les dificultats que té el nostre país, perjudicant cada dia més als nens i a les seves famílies, ja que cada dia hi ha més atur i desnonaments, a més nens que no poden seguir estudiant perquè les seves famílies no tenen mitjans i fins i tot els nostres joves que han d'abandonar els seu país, perquè no hi ha feina per a ells.
Què vaig aprendre en aquesta activitat? Que hem de donar suport a les organitzacions no governamentals que ajuden als més necessitats i fer un esforç entre tots, perquè totes les persones que no tenen res puguin almenys tenir una vida digna, amb educació, roba, aliments i puguin anar a l'hospital si ho necessiten. Que els nostres joves puguin continuar estudiant i tinguin un bon futur i que els nostres pares puguin treballar i conservar les seves llars.
I jo crec que amb una petita ajuda entre tots, aconseguiríem grans coses.
També us deixem algunes fotos de l'activitat a l'aula de 2n A ESO:
Els alumnes de primer ens expliquen com va ser i que han tret d'aquesta activitat.
Lucía Redondo, 1r B ESO
El otro día vino una chica que se llamaba Araceli. Lo primero que nos dijo fue: ¿Qué me diriais si os tocara la lotería? Todos respondimos que contentos, felices, etc. Pero era otro tipo de loteria: la loteria del "no hay derecho".
Nos dividimos en grupos y hicimos unas preguntas. Después, elegimos unos representantes para que leyeran las preguntas y las respuestas en clase. Unos no tenían seguridad social, otros no tenían casa, otros no tenían comida, ni papeles, etc... Después nos dimos cuenta de que hay gente en el planeta que no tienen la misma suerte que nosotros, y por eso hay que ayudar a los más necesitados: donando comida, ropa, colaborando como voluntarios con los más necesitados, como los ancianos.
Esta experiencia me ha enseñado que hay que ayudar a los demás. ¡GRACIAS!
Gema Varela Rodríguez, 1r A ESO
El trabajo que hace Cáritas en la sociedad es muy importante, se ocupan de ayudar y alimentar a los más necesitados. Sus trabajadores son voluntarios, trabajan duro todo el año pero es ahora en estas fechas cuando más necesitan nuestra colaboración.
Es muy triste y duro no poder comer, no poder vestirse o simplemente no poder ponerse un zapato. Gracias a Cáritas este problema es cada vez menos y la gente puede vivir un poco mejor.
Nuestro colegio colabora mucho con ellos, recogiendo comida, ropa, etc. Pero creo que entre todos podríamos contribuir a que a estas personas no les falte nada.
Delante de casa hay un contenedor que ha puesto Cáritas, para que la gente deposite ropa, calzado, juguetes, libros... y hemos ido varias veces a llevar cosas. Afortunadamente, hay mucha gente que lo hace, cada vez más, porque debido a la crisis que estamos pasando, la ayuda es cada vez más necesaria.
Además Cáritas siempre está presente en emergencias nacionales e internacionales, inundaciones, terremotos, guerras, etc. Y por eso es tan importante cualquier ayuda que reciban por pequeña que sea.
También colaboran y ayudan a la integración social: inmigrantes, discapacitados, gente mayor, reclusos, etc. En algún momento cualquiera puede necesitar de su ayuda.
Laura Roig López, 1r B ESO
Ahir va venir al col·legi una al·lota de Càritas que es diu Araceli. Ens va fer una xerrada sobre que a la mateixa illa d'Eivissa hi ha molta gent que depén de Càritas. Vàrem fer una activitat que era de fer grups. L'activitat consistia en cada membre des grup tenia una fitxa i teniem que omplir-la amb la nostra opinió. Les preguntes eren de quins sentiments tendríem si teníem mala sort, cada un va posar lo que sentia pensant que algú no ha fet res dolent en la vida per a que estigui sense casa, sense aliments, sense lloc on dormir... Això és molt trist.
També varem llegir un text bastant interessant sobre que fa uns anys hi havien unes 157000 persones sense casa i, l'any 2012, 207000. Aquesta xifra és només d'Espanya, imagineu-vos tot el món. Hi ha molta gent que passa fam. El treball que hi ha a Espanya ha disminuit molt, ara hi ha molta gent a l'atur, i fins i tot hi ha gent que té que anar fora d'Espanya per buscar feina.
M'ha paregut molt interessant. Ens va fer una pregunta que era si nostres ajudem, tots varem respondre que sí. Col·laboram amb el Domund, donam aliments a la campanya de Nadal,... Intentam ajudar a les persones d'aquest món que no han tingut tanta sort com nosaltres.
Aquesta xerrada m'ha ensenyat que hi ha molta gent que ho passa malament, jo crec que som molt afortunada per tenit tot el que tenc.
Adelina Tuells Escandell, 1r A ESO
El passat dimarts (2-12-14), va venir una al·lota que es deia Araceli. Ens explicà un poc com anava el tema de les persones necessitades i, em sorprengué bastant, especialment les xifres. No les recordo amb exactitud, però van impressionar-me molt el nombre de persones parades o d'infants i famílies sense casa.
M'agradaria que fesin les xerrades per tot perquè jo em vaig posar a pensar, sobretot amb les persones amb infants, el difícil que seria viure, i a ningú li agradaria no saber on viure ni on treballar, per això penso que podriem fer per millorar-lo.
Em va agradar molt l'exercici perquè ens van posar en el lloc de persones a les que els havia tocat la "loteria" com per exemple no tenir dret a l'educació ni al treball.
Ens varen donar un paper que simbolitzava la "loteria", a mi em va tocar "sin derecho a la vivienda", cosa que vaig pensar que tendria que ser molt dificil sense alló que tenc al meu voltant com un llit estable i una dutxa decent. De veritat, que en aquell moment em van entrar ganes d'ajudar aquestes persones. A una amiga li tocà "sin derecho a trabajar". Nosaltres vàrem dir que millor no treballar, però no sabiem el que estàvem dient en realitat. Ella ens explicà que això no era ninguna sort, més bé una desgràcia, ja que sense treball no hi ha sous i en aquest país les coses s'han tornat molt cares. A una altra amiga li tocà "sin derecho a la educación", un company em va dir molt fluixet "mejor así juego a la Play por la mañana". Però el que jo vaig pensar en realitat era que això era injust perquè en un futur la persona no podria treballar ja que no havia rebut cap formació que el preparés pel futur.
M'ha agradat molt la xerrada i considerc que els voluntaris de Càritas fan un esforç impressionant per aquestes persones. En un futur em plantejaré ser voluntària ja que m'agrada molt el paper que tenen en la societat: ajudar i fer felices a totes les persones amb necessitats d'algun tipus.
Raquel Ballesté Ferrer, 1r B ESO
Some days ago a girl named Araceli, came and told us that we were going to play lottery, we were happy about that till she saig that it wasn't an ordinary lottery game.
She started to give us lottery tickets, she created groups and I started to read muy lottery ticket, it said: "No rights to change country", Then she gave us a paper with some questions, some were like How would you feel if this was true? Then she gave us another piece of paper with some facts. The facts did shock us. Then we answered some questions, in our group. My group was: Daniel, Laia, Joan and, of course, me. Then we had to choose one person to go up in the front of the class and say aour answeres and opinions, we talked about it and we debated about it. I wouldn't want to be one of the pleople taht don't have home, food,...
I like it, it was fun, interesting and it was good to realise what was happening in the world, and the way we can help. We are a community, we should all help each other and everyone should be treated the same, in the end we are all the same: humans.
Julia Juan Torres, 1r A ESO
Fa uns dies ens va visitar a classe Araceli, una persona dedicada als més necessitats en una organització anomenada Càritas i ens va explicar en què consistia el seu treball i el dels seus companys per ajudar a la gent més humil. Ens va explicar a més que hi ha moltes persones que per desgràcia no creuen en aquest tipus d'organitzacions i per tant no ajuden de cap manera, sigui amb treball o aportant donatius.
Durant la visita ens va proposar una activitat que consistia en que a tots nosaltres ens tocava "la loteria". Era una loteria completament diferent a la que tots coneixem, en aquest cas no et tocaven premis amb diners ni molt menys. Varem fer grups i repartir unes targetes, les mateixes en cada grup i totes sense dret a alguna cosa: sense sanitat, sense educació, sense feina, sense dret a viure en el lloc que vulguis i, finalment, sense un sostre on dormir. A cada grup va repartir uns fulls amb preguntes en què ens preguntaven per exemple: Com et sentiries si algú et digués que no tens dret a educació, sanitat, etc.? Com faries per solucionar-ho? Creus que podries fer-ho tot sol? L'objectiu de l'activitat és perquè puguem entendre les dificultats que hi ha a la nostra illa, el nostre país i en molts països del món. També que els governants són uns egoistes i no pensen en les persones sense mitjans i que dient un simple NO fan que les persones més pobres morin de fred, de fam o per malalties, ja que no tenen metges ni medicines.
Alguns dels nostres companys van llegir un text on ens descrivien les dificultats que té el nostre país, perjudicant cada dia més als nens i a les seves famílies, ja que cada dia hi ha més atur i desnonaments, a més nens que no poden seguir estudiant perquè les seves famílies no tenen mitjans i fins i tot els nostres joves que han d'abandonar els seu país, perquè no hi ha feina per a ells.
Què vaig aprendre en aquesta activitat? Que hem de donar suport a les organitzacions no governamentals que ajuden als més necessitats i fer un esforç entre tots, perquè totes les persones que no tenen res puguin almenys tenir una vida digna, amb educació, roba, aliments i puguin anar a l'hospital si ho necessiten. Que els nostres joves puguin continuar estudiant i tinguin un bon futur i que els nostres pares puguin treballar i conservar les seves llars.
I jo crec que amb una petita ajuda entre tots, aconseguiríem grans coses.
També us deixem algunes fotos de l'activitat a l'aula de 2n A ESO:
Bon dia, amb la Bíblia!
Martes
9 de Diciembre
Mateo 1,
19-20
«Su marido
José, que era justo, pero no quería infamarla, resolvió repudiarla
en privado. Así lo tenía planeado, cuando el ángel del Señor se
le apareció en sueños y le dijo: “José, hijo de David, no temas
tomar contigo a María tu mujer porque lo engendrado en ella es del
Espíritu Santo”.»
divendres, 5 de desembre del 2014
Bon dia, amb la Bíblia!
Viernes
5 de Diciembre
Mateo
1, 18
«El origen
de Jesucristo fue de esta manera: Su madre, María, estaba desposada
con José y, antes de empezar a estar juntos ellos, se encontró en
cinta por obra del Espíritu Santo.»
dijous, 4 de desembre del 2014
Campanya "Recollint Somriures"
Hem començat la campanya de recollida de jugarois pels infants que no tenen possibilitat de rebre regals aquest Nadal. La campanya, anomenada "Recollint Somriures", es porta a terme a tot el municipi d'Eivissa. Per tant, és molt important que porteu els jugarois abans del 17 de desembre, segur que teniu algun jugaroi que aportar.
Ahir al Diario de Ibiza es va publicar la notícia de la posada en marxa de la campanya. Un representant del cole, Daniel Ramon de sisé, estava a la taula, amb la regidora d'Educació Mar Sánchez i alumnes d'altres centres, representant de la Comissió del Grup de Participació Infantil i Juvenil Municipal, per informar als periodistes:
Ningún niño de Ibiza sin regalos
Ahir al Diario de Ibiza es va publicar la notícia de la posada en marxa de la campanya. Un representant del cole, Daniel Ramon de sisé, estava a la taula, amb la regidora d'Educació Mar Sánchez i alumnes d'altres centres, representant de la Comissió del Grup de Participació Infantil i Juvenil Municipal, per informar als periodistes:
Ningún niño de Ibiza sin regalos
Bon dia, amb la Bíblia!
Jueves 4 de Diciembre
Lucas 1,
38
«Dijo
María: “He aquí la esclava del Señor; hágase en mí, según tu
palabra”. Y el ángel, dejándola, se fue.»
dimecres, 3 de desembre del 2014
Bon dia, amb la Bíblia!
Miércoles
3 de Diciembre
Lucas 1,
34-35
«María
respondió al ángel: “¿Cómo será esto puesto que no conozco
varón?”. El ángel le respondió: “El Espíritu Santo vendrá
sobre ti y el poder del Altísimo te cubrirá con su sombra; por eso
el que ha de nacer será santo y se le llamará Hijo de Dios”.»
dimarts, 2 de desembre del 2014
El Consell Insular ajuda a Creu Roja amb una important subvenció
Una bona notícia! El Consell Insular d'Eivissa ha aportat 15.000 € per ajudar en el manteniment de la UES en el darrer trimestre de l'any.
La UES (Unitat d'Emergència Social) de Creu Roja ha assistit 317 persones en el darrer any, de les quals la meitat, aproximadament, rebien l'ajuda per primera vegada.
Aquí us deixem els links de la notícia:
Una ayuda muy necesaria para Cruz Roja
La Unidad de Emergencia Social atiende a 317 persones "sin techo" en un año
La UES (Unitat d'Emergència Social) de Creu Roja ha assistit 317 persones en el darrer any, de les quals la meitat, aproximadament, rebien l'ajuda per primera vegada.
Aquí us deixem els links de la notícia:
Una ayuda muy necesaria para Cruz Roja
La Unidad de Emergencia Social atiende a 317 persones "sin techo" en un año
Bon dia, amb la Bíblia!
Martes
2 de Diciembre
Lucas 1,
30-31
«El ángel
le dijo: “No temas, María, porque has hallado gracia delante de
Dios; vas a concebir en el seno y vas a dar a luz un hijo a quien
pondrás por nombre Jesús”.»
dilluns, 1 de desembre del 2014
Comencem la Campanya de Nadal de recollida d'aliment de Càritas!!
Comencem la recollida d'aliments destinats a la campanya de Nadal de Càritas. Un poquet de tots fa moltíssim. Podem ajudar a moltes persones necessitades.
Al claustre de l'escola trobareu les taules on deixar el que porteu.
Ànim!!
.jpg)
Al claustre de l'escola trobareu les taules on deixar el que porteu.
Ànim!!
Bon dia, amb la Bíblia!
Lunes
1 de Diciembre (La Anunciación)
Lucas 1,
26-28
«Al sexto
mes envió Dios el ángel Gabriel a una ciudad de Galilea, llamada
Nazaret, a una virgen desposada con un hombre llamado José, de la
casa de David; el nombre de la virgen era María. Y, entrando, le
dijo: “Alégrate, llena de gracia, el Señor está contigo”.»
Subscriure's a:
Missatges (Atom)